Idees brillants

Tant d'emprenedor i tanta hòstia puta, i mireu què passa:

No puc evitar de preguntar-me en quina situació, en quin context o sota els efectes de quina droga se li va acudir a algú de fabricar uns bombons de xocolata amb forma d'anus. Però tampoc hi entrarem molt a fons.

Quan de sobte topes amb coses com aquestes, no les assumeixes fins que no saps del cert que NO són una broma, i aquesta en concret té molts números de ser-ho, a primera vista. Us tradueixo literalment la descripció del producte:


"Anells de xocolata suculents, fabricats amb molt d'amor amb el buidatge d'un motlle de l'anus exquisit del nostre impressionant model de cul. Aquest bombó de luxe es únic i es fabrica de principi a fi al Regne Unit. Ja veuràs com li brilla la cara a l'avia quan desemboliqui aquesta sel·lecció casolana de bombons de xocolata. El regal perfecte per a tota la família."
(Rings of succulent chocolate lovingly cast and crafted from the delectable posterior of our stunning butt model.This luxury chocolate is unique and manufactured entirely in the UK. Watch Grandma's face light up as she unwraps a homely selection of chocolate cracks. The perfect gift for all the family.)

Ja veuràs com li brilla, ja. Després vas veient que la pàgina va en serio. Efectivament, el producte es diu Edible Anus i el comercialitzen de debò, en capsetes de bombons de xocolata blanca, xocolata amb llet i xocolata negra.

I finalment veus que no hi ha volta enrere. Això va de debò, i si cliques el botó del PayPal t'acabaran enviant a casa cinc caixetes de bombons amb forma d'anus per 35 euros. Aleshores t'adones que ets davant d'una de les millors absurditats macabres que ha engendrat la maleïda tolerància desenfrenada del segle XXI.

Com podeu imaginar, això no acaba aquí. Als més afeccionats als anus de xocolata els ofereixen d'anar un pas més enllà, i difondre l'AMOR PER L'ANUS a un altre nivell. Sí, amics meus: samarretes i tasses. The ultimate merchandasing.

Ara posem-nos seriosos. De debò que, en cap moment del procés de creació d'aquest producte, ningú no va a parar a pensar que el que estaven fent era fabricar un dolç de xocolata amb forma d'anus, i s'ho va replantejar? O més lluny encara. Amb quina cara haurà d'explicar als seus amics, el pobre dissenyador gràfic, que està treballant en la imatge de marca d'una gama de bombons en forma d'anus?

En fí, Em trec el barret. FASCINACIÓ és la paraula.

Localització cultural

Localització de la campanya d'actimel (hivern 2011) per al territori espanyol.

© Groupe Danone SA France, All rights reserved.

PROPOSTA #1

(Habitació tancada, finestral amb vistes a fora. Una avia asseguda en un banc i la seva néta al costat, davant d’una cuineta de fusta. La neta vesteix un davantal infantil; l'avia i la nena juguen a les cuinetes.)

Nena: ¿Qué quieres desayunar?

Avia: (es frega les mans, exagerant) Con este tiempo… algo calentito.
Nena: Entonces, con este tiempo… (agafa un actimel™ de joguina de la cuineta) ¡Mejor un actimel™! (l’hi dona).

Avia: (se’l mira. Enfadada, s’aixeca) ¡HE DICHO ALGO CALENTITO, NIÑA DE MIERDA! (li pega cinc cops amb la ma oberta).

Nena: (cau a terra).

ENTRA NARRADOR: Actimel, con diez mil millones de L.Casei, te ayuda cada…

Cribatge 101

Mètodes de cribatge per a l'execució aplicats a les xarxes socials I.

Prova pilot 15/01/2012.

MARTÍN MOZO, IRENE (21). Resident a Valladorid. Li agrada la música house i la saga Crepúsculo. Estudia segon de Dret i somia viatjar als Estats Units amb la seva parella, que treballa de dependent a la cadena de supermercats LIDL.

★★ PUM! ★★

ANDRÉS, MARI CARMEN (23). Nascuda a València, actualment estudia un màster en Comunicació Política y Corporativa a la Universitat de Navarra. Té dos carreres i li agrada el patchwork.

★★ PUM! ★★

ROMERO PÉREZ, MARIVI (40). De formació desconeguda, milita al Partit Popular i és concejala a Màlaga, la ciutat que la va veure néixer. Fidel seguidora de Gloria Stefan, Marivi afirma que li encanten les persones.

★★ PUM! ★★

DE CASTRO Y DE LA CUEVA, BELTRÁN (20). Nascut a Valladorid, estudia batxillerat en un institut de secundària tot i tenir ja vint anys. Diu que la seva vida l'omplen la política (és membre de les Nuevas Generaciones de Valladorid), el futbol i les dones. És un aficionat al pòquer, però sobretot li agraden les coses bones per sopar. Té un gos.

★★ PUM! ★★

BARBERÁ NOLLA, RITA (64).

D'ella ja s'ha dit tot.

El savoir-faire (o la mort de Fraga)

Aquesta és de les bones.

Antena3 està preparant un especial a la pàgina web per quan mori Fraga. Però no han sigut prou cautelosos (no ho han sigut gens) i a dia 12 de Gener per la matinada ja se'ls hi està escapant la special deluxe version tope de guai del portal!

Homeee... que això fa molt de lleig. La gent d'Antena3 no sap pas què és, el savoir faire.

Però el millor del cas és el fons super-cool que li han fet. Mireu-lo sencer!

Aquests nois d'Antena3 són un encant de gent, pensen en tot. Qui diria que aquest home, amb aquest ullets de vedell, que et miren d'aquesta manera tan tendra, que desperten en tu un nosequè entre l'arousal i la coprofília, és un malvat ex-falangista que segurament va manar la mort d'un munt d'innocents durant la Guerra i que, malgrat tot, va seguir ostentant importants càrrecs polítics després de la transició democràtica (que són els pares!). Com es nota l'apreci dels medis de comunicació espanyols cap al destacadíssim líder polític y mejor persona.

Estaré pendent aquests dies a la pàgina de Telecinco per si de cas se'ls escapa abans d'hora la versió fúnebre en honor a Concha García Campoy :D.

Gràcies a @loSUPREMme per fer-m'ho saber!

Ja em perdonareu

Ja em perdonareu, però últimament no tinc massa temps per escriure. Avui marxo a Madrid a fer turisme internacional, i no tornaré fins ben acabat el pont.

Pròximament en tindreu més, però de moment us deixo amb una endevinalla per que us hi trenqueu el cap.

Endevina endevinalla, qui no traduirà cap més llibre en la seva vida?

(fragment d'1Q84 de Haruki Murakami. pag. 253)

Barrera cultural

Cada cop ens costa més admentre que hom és gilipolles. Primer va ser el TDAH (hiperactivitat per als qui no toqueu nens), després va ser la inteligència emocional, i també la nacionalitat andalusa.

Com que aquí venim a cagar-nos en Déu, avuí em cagaré en els japonesos i la barrera cultural. Dir 'barrera cultural' té la mateixa credibilitat que dir 'el meu fill suspèn les matemàtiques però té molta intel·ligència corporal-cinestèsica'. No senyora, el seu fill és mònguer i vostè s'enganya. Doncs amb els japonesos (o quasi tots) passa el mateix: Sovint penses que són subnormals, però sempre trobaràs algun open-minded lector de Jorge Bucay que et dirà 'No, home. Això és la barrera cultural. Nosaltres no ho entenem'.

Aleshores trobem això. Barrera cultural, barrera cultural.

I trobem això altre. Aquesta noieta està menjant-li l'anus al seu gat a l'última foto, però sembla que ho faci amb molta naturalitat. No ho acabo d'entendre, també deu ser per la barrera cultural, barrera cultural.

I finalment et trobes amb tot això. Pots ser molt bona persona i seguir pensant que els pobres japonesos (i xinesos! que són el mateix) pequen d'innocents i de vegades se'ls escapen cosetes, però que segueix sent una qüestió de barrera cultural i no hi ha cap problema.

Però finalment et trobes amb això. És força greu, però NO se t'acudeixi dir que 'els japonesos són subnormals i no entenen que pagar diners per veure com un holograma balla i canta amb una veu sintetitzada per ordinador no té cap mena de sentit!' No no, ja te'n guardaràs. És barrera cultural! diran, i encara et titllaran d'intolerant, racista i poc ethno-friendly. I aleshores tu els escups a la cara.

Procés natural